"Déu m’ha donat aquesta criatura! -exclamà-. Me l’ha donada en compensació de tot el que vosaltres m’havíeu pres. És tota la meva felicitat, i alhora és el meu càstig: és ella qui em fa viure i és ella qui em tortura. ¿És que no veieu que és una lletra escarlata, una lletra escarlata que es fa adorar i, per aquesta raó, cent mil vegades més capaç que l’altra de servir per a facilitar-me l’expiació de la meva falta? Tingueu per ben entès que no me la prendreu pas! No me la deixaré prendre si de ben primer no em maten!"

Nathaniel Hawthorne, La lletra escarlata